Dia de la Noa

Som molt divertits. Els meus amics i jo, ens posem d'acord i escarnim la Noa. Ens ho passem molt bé i això ens fa sentir-nos més forts i valents, perquè riure's dels altres és el què feien els nens grans del cole. I tothom sap que els nens més grans són sempre millors que els altres.
I riem junts, així no ens hem de preocupar dels nostres problemes ni d'intentar millorar com a persones. Perquè mentre hi hagi algú més feble, menys intel·ligent o simplement amb menys sentit del ridícul que nosaltres, seguirem sent millors. I els senyalarem amb el dit mentre riem ben fort, perquè vegin que, a més de ser millors, som feliços.

boira

Pensaments dispersos. Com tot, últimament. No sé si és bo o dolent, ni tansols sé si em preocupa. Com s’esvaeix l’atenció també se’n van les preocupacions, els problemes, les obligacions... la negligència em fa (m’ajuda a?) oblidar les coses. M’ho miro des d’ un segon pla. Lluny. Potser és això. Sóc lluny. Mai prou a prop com perquè res m’interessi.

Potser m’agradaria ser diferent, però potser no prou com per esforçar-m’hi. O... no em preocupa tant com per pensar-hi gaire. Vull treure’n una conclusió? Ui no, ara no. Potser demà. Vaig a mirar la tele una estona.