tag:blogger.com,1999:blog-76820529647788915372024-03-13T00:16:26.327+01:00REMUGANTsal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.comBlogger40125tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-59848395799246782662013-04-07T00:05:00.004+02:002013-04-07T00:05:57.713+02:00...Aturada, la mà alçada, el puny tancat, a dos dits de la teva porta.<br />
Amb por que si truco no em vulguis obrir.<br />
Repasso fets, paraules, gestos, d'aquesta culpa que no sé d'on ve.<br />
Invento raons que et justifiquin. Assajo discursos que no et faré.<br />
Em renyo, abaixo la mà i faig mitja volta.<br />
Si em mereixes, sabràs trobar el camí.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-67328371176405617932012-04-15T13:11:00.000+02:002012-04-15T13:27:03.546+02:00DolAnar a retrobar-me amb els teus records allà on encara són vius. I plorar-hi abraçada. I cridar ben fort. I gastar tota la ràbia.<br />
Fins que un dia, quan et pensi, només em quedin somriures.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-43585627702263154602012-04-15T03:28:00.001+02:002012-04-15T15:14:25.899+02:00T'estimoTeníem tan poc temps, i tantes coses per explicar-nos, que s'anaven atropellant les nostres històries; amb prou feines arribàvem a escoltar-nos. I enmig de tot el batibull, un sentiment que no ha trobat el camí de sortida i que ara ressona dins meu com l'eco del què mai no serà.<br />
<div>
<br />
</div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-25851075107231077032012-02-20T15:02:00.003+01:002012-02-20T15:10:36.992+01:00Destriar el gra de la palla<div class="MsoNormal"><span lang="FR" style="font-family: Arial; font-size: 14pt;">Tota la vida aniràs destriant qui et convé de qui et fa mal, qui et valora de qui et menysté, per fer-te més fàcil l’existència: per evitar convertir-te en un cínic sense tornar a oferir el teu cor perquè en facin confetti. </span><span style="font-family: Arial; font-size: 14pt;">I tota la vida no serà prou temps. Sempre et deixaràs algú en el calaix equivocat. <o:p></o:p></span></div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-76766933050148344792012-02-19T11:22:00.005+01:002012-02-19T11:45:10.477+01:00Hortojrafía<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><span style="font-family: Arial;">No notes una certa incomoditat, llegint aquest títol? No sents l'impuls irrefrenable de corregir-lo?</span><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><span style="font-family: Arial;">Jo sí. I em passa sovint. Es veu que tinc el detector de faltes massa afinat, i m'ofenen tant com els perfums penetrants o els sorolls estridents. I no ho puc evitar: fins i tot corregeixo quan no m'ho demanen.</span><span style="font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></div><div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><span style="font-family: Arial;">Ho faig per missatge privat si considero que la teva falta et pot comprometre; directament i fent broma si ets amic o molt conegut; i descaradament i amb sorna, si n’estàs molt de tu mateix, (com un clatellot per fer-te tocar de peus a terra i recordar-te que no ets perfecte). I les reaccions són, normalment, les esperades: en el primer cas agraïment, en el segon insult afectuós, i en el tercer, “escric com em surt dels collons”</span><span style="font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></div><u1:p></u1:p> <br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><span style="font-family: Arial;">Però no em malentenguis: en la gran majoria dels casos, si et corregeixo no t’estic dient que jo en sé més que tu.<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="FR" style="font-family: Arial;">T'estic dient que tens un moc que et penja, i que potser te’l vols treure, perquè fa lleig.<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: Arial;">Perquè si porto el jersei al revés, o no li he tret l’etiqueta o he posat una<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>g</i></b><span class="apple-converted-space"> </span>on hi hauria d’haver una<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>j<span class="apple-converted-space"> </span></i></b>també vull que m’ho diguis. Ara bé, tothom és ben lliure d'anar amb el nas brut, i fins i tot, si ho vol, amb un vestit nou inexistent.</span><span style="font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></div><u1:p></u1:p> <br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><span style="font-family: Arial;">I saps què? Que potser és veritat, que és un senyal de mala educació, però posats a triar entre la correcció ortogràfica i la correcció política, em quedo amb la primera. </span><span style="font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></div></div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-31699396777516837772011-07-27T20:51:00.000+02:002011-07-27T20:51:11.880+02:00...i un dia...Passes anys somniant en un príncep blau, un heroi o un cop de sort que et treguin de la teva avorrida, trista o monòtona vida. I un dia... t'adones que ets tu la sola persona que pot ajudar-te. I la vida recomença.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-74546786498508611052011-07-14T11:19:00.000+02:002011-07-14T11:19:24.869+02:00BabelEl cos m'envia senyals, per dir-me que no m'escolto. Que no em cuido, que no em faig cas. Però he passat tant temps obviant-lo que ja no parlem la mateixa llengua. No li he deixat més opció que emprar el llenguatge universal: La violència.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-63073514094646303242011-05-15T15:23:00.000+02:002011-05-15T15:23:02.656+02:00Dia de la NoaSom molt divertits. Els meus amics i jo, ens posem d'acord i escarnim la Noa. Ens ho passem molt bé i això ens fa sentir-nos més forts i valents, perquè riure's dels altres és el què feien els nens grans del cole. I tothom sap que els nens més grans són sempre millors que els altres. <br />
I riem junts, així no ens hem de preocupar dels nostres problemes ni d'intentar millorar com a persones. Perquè mentre hi hagi algú més feble, menys intel·ligent o simplement amb menys sentit del ridícul que nosaltres, seguirem sent millors. I els senyalarem amb el dit mentre riem ben fort, perquè vegin que, a més de ser millors, som feliços.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-24588842677597053432011-05-03T21:46:00.000+02:002011-05-03T21:46:26.202+02:00boira<div class="MsoNormal">Pensaments dispersos. Com tot, últimament. No sé si és bo o dolent, ni tansols sé si <st1:personname productid="em preocupa. Com" w:st="on">em preocupa. Com</st1:personname> s’esvaeix l’atenció també se’n van les preocupacions, els problemes, les obligacions... la negligència em fa (m’ajuda a?) oblidar les coses. M’ho miro des d’ un segon pla. Lluny. Potser és això. Sóc lluny. Mai prou a prop com perquè res m’interessi. </div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal">Potser m’agradaria ser diferent, però potser no prou com per esforçar-m’hi. O... no em preocupa tant com per pensar-hi gaire. Vull treure’n una conclusió? Ui no, ara no. Potser demà. Vaig a mirar la tele una estona. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-49121421112704097232011-02-19T11:13:00.001+01:002011-02-19T11:14:56.456+01:00DesfibrilafestSenyors Jèvits que llegiu el meu bloc (que no sou gaires, ni jèvits ni no jèvits) us convoco al festival Desfibrilafest que faran el proper 19 de Març a l' Auditori de l'Espai Jove Les Basses de BCN. Grups d'aquests foscos amb músiques sorolloses i tal...<br />
<br />
Aquí els deixo l'enllaç. Siguin tan amables de difondre la paraula... Ho organitza una amiga, i m'agradaria que fos un GRAN èxit. Gràcies.<br />
<br />
<a href="http://www.fundidoanegro.org/desfibrilafest.html">http://www.fundidoanegro.org/desfibrilafest.html</a><br />
<br />
Ah, no cal dir-ho, jo hi aniré així que acabi la meva jornada laboral (Casumlou, que és justament el dissabte que treballo fins quarts de set)sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-41098099806266221102011-02-14T15:27:00.002+01:002011-02-15T09:15:16.480+01:00Un concert molt especial.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-vv-ILdhoQfQ/TVhow-sd_TI/AAAAAAAABxE/yyDLdsdnO9g/s1600/DSC_0193.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="267" src="http://3.bp.blogspot.com/-vv-ILdhoQfQ/TVhow-sd_TI/AAAAAAAABxE/yyDLdsdnO9g/s400/DSC_0193.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto d'Anna-Isadora Finschback</td></tr>
</tbody></table> <br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Gràcies a les <a href="http://www.martibou.cat/">recomanacions</a> de <a href="http://www.twitter.com/Marti_Bou">Martí Bou</a>, gran melòman i millor persona (o potser és al revés? ara no us ho sabria dir), fa uns quants dies vaig començar a seguir per <a href="http://www.twitter.com/peprius">twitter</a> i <a href="http://www.facebook.com/pages/LABDOMINABLE-GALLINA-NAUSEABUNDA/80354517592">facebook </a>a Pep Rius, <a href="http://www.myspace.com/laabdominablegallinanauseabunda">Abdominable gallina nauseabunda</a>.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Avui he tingut la sort de poder assistir a un concert molt especial, al menjador de la llar gallinàcia, amb la sensació de ser entre amics, tot i estar envoltada de perfectes desconeguts.</div> <br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-PIo2LKXnhH8/TVhowKQEnkI/AAAAAAAABw8/cUXbHsnJa4U/s1600/DSC_0138.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="214" src="http://2.bp.blogspot.com/-PIo2LKXnhH8/TVhowKQEnkI/AAAAAAAABw8/cUXbHsnJa4U/s320/DSC_0138.JPG" width="320" /></a>El seu fallit intent d'auto-boicot, excusant-se de la seva afonia per culpa del concert d’ahir, i interrompent-se a mig cantar per criticar-se les lletres i els galls, ens l’ha fet més proper, més sincer, més humà. I la seva veu soferta i un pèl castigada ha aconseguit crear silencis absoluts, i arribar-nos ben endins, fins tocar-nos aquells sentiments que teníem amagats. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div> <br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">El fet de ser un concert tan reduït, ens ha permès de participar-hi d'una forma molt directa, fer els cors, comentar el concert fins i tot a mitja cançó, fent-lo riure i fent-li perdre el fil, com si fossim part de la banda. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-sEYp-HRUprM/TVhowpwzn4I/AAAAAAAABxA/_6nJ0VsMuYY/s1600/DSC_0145.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-sEYp-HRUprM/TVhowpwzn4I/AAAAAAAABxA/_6nJ0VsMuYY/s320/DSC_0145.JPG" width="214" /></a>He rigut molt, m'he emocionat encara més, he sentit cançons precioses amb lletres molt treballades i poc corrents, com la cançó que ens ha presentat com “la que canta la balena quan l'elefant li diu que s'ha enamorat del cargol” o la que va crear basant-se en els sons d’R2D2 i que va sobre la segona cosa més important que mou a les persones al món: l'avorriment (val a dir que la primera és l'amor).</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">No us espanteu, que tot i ser un home amb pensaments molt marcians, les lletres són molt d’aquest món.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">I del concert m’he endut el bon gust de boca, i la gravació del “bolu” sense editar, amb les interrupcions, les rialles, la tos i els crits del seu fill, i el grinyolar de la cadira just a la cançó que més m’ha agradat de totes. Que per cert, no sé ni com es titula. Jo l’he batejada com “som-hi doncs”, i si un dia en trobo l’enllaç, ja us el penjaré.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Ah, i les fotos de l'Anna-Isadora Fischbach que il·lustren aquest post.</div>I per si fos poc, quan he arribat a casa, tenia un tuit del Pep, donant-me les gràcies per haver-hi anat.<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">No es pot demanar més. Compartir moments amb gent com en Pep, que posa passió al què fa, em recorden que la vida, és, malgrat tot, meravellosa.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div></div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-10174380635606667852011-02-10T21:16:00.000+01:002011-02-10T21:16:07.809+01:00Mon pare.M'ha fet molta il.lusió (i també m'ha fet plorar molt, es clar) rebre una carta del Patufet St Jordi, la meva escola. Ens enviaven a mon germà i a mi l'últim número de la revista de l'escola on dedicaven <a href="https://docs.google.com/leaf?id=0B28QwUyqsWfGMjdhNGJlZTAtZGE2Ny00Y2ZkLWI1ZGQtNDE0OTRmNDlkY2Yx&hl=en">aquest article</a> a mon pare. M'han donat a conèixer una miqueta més el Toni jove i lluitador que havia sigut mon pare, i m'han fet estimar-lo, si és possible, una miqueta més.<br />
Només volia compartir-ho, perquè ja ho sé que totes les filles pensen que el seu pare és especial. Però és que el meu ho era de veritat. I calia que ho sapiguéssiu.<br />
T'estimo, papa.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-90969932655857127152011-01-13T20:02:00.005+01:002011-01-13T20:25:23.812+01:00Bons propòsits<div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; border-collapse: collapse; " ><b>Vaig tard, però és que me'ls he pensat molt</b></span></div><div style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; border-collapse: collapse; " ><br /></span></div><span class="Apple-style-span"><div style="border-collapse: collapse; font-family: arial, sans-serif; "><span class="Apple-style-span" >1. APOSTASIA: </span></div><div style="text-align: justify;border-collapse: collapse; font-family: arial, sans-serif; "><span class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span">Hi ha molte</span><span class="Apple-style-span">s raons per apostatar. A mi, la que més em convenç</span></span></div><span class="Apple-style-span" ><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse;">és el fet de no comptar a les estadístiques com a catòlica, per tal quel'església no pugui demanar diners al govern en nom meu.Així doncs, gràcies a </span></span><a href="http://apostasiaesalegria.blogspot.com/" style="border-collapse: collapse; font-family: arial, sans-serif; "><b><span class="Apple-style-span" >aquesta gent</span></b></a><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse;"> que ens ho posa molt fàcil, m'he acabat de decidir. Aquest any, apostataré.</span></span></div><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; ">A veure si amb la col·laboració de tots, aconseguim construïr un país laic.</span></div></span></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; ">2. BANCA ÈTICA</span></div></span><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; ">Ja fa temps que rodaven per internet diversos "informes" on ens expliquen que</span></div></span><div style="text-align: justify;"><a href="http://intercambia.net/temas/index.php/listado-de-bancos-en-espana-que-invierten-en-la-fabricacion-de-armas-y-su-participacion/" style="border-collapse: collapse; font-family: arial, sans-serif; "><span class="Apple-style-span" ><b>molts bancs</b></span></a><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse;"> fan negocis, directa o indirectament, amb armes.</span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse;">Com que no vull que els meus diners subvencionin res relacionat amb la</span><span class="Apple-style-span"> </span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse;">guerra, he decidit canviar de banc. A més, la banca ètica em</span><span class="Apple-style-span"> </span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse;">garanteix que tots els beneficis s'invertiran en projectes socials, i fins</span></span></div><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; ">i tot puc escollir on vull que s'inverteixin els meus diners</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; ">3. FOCALITZACIÓ</span></div></span><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; ">A un nivell més personal, he decidit concentrar-me una mica més en el meubenestar i creixement interior dedicant més temps a coses que m'ajuden a concentrar-me com el bloc, els llibres i les sèries, i menys temps a les coses que em "dispersen" com twitter i a la TV</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; ">4. "DESFOQUITZACIÓ"</span></div></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjpWYDjbBkhYLHfuwIhosWnT9nodeeP61gw_099ZF-6ByFdEUfbwWUwN40vgbOm0alqOVQBKTRAR9CcGsSEkQanPKlZUROm-5pf_I6d1yPk1sqARtprvmHIWrVrlbe8QXUvkbm5a85rEdl/s320/foca_bebe_artico.jpg" style="text-align: justify;float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px; " border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5561751672654146946" /><div style="text-align: justify;">Per altra banda, he decidit també centrar-me en el meu decreixement</div></span></span><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; ">exterior. Bàsicament, deixar de ser una foca, la qual cosa inclou deixar de</span></div></span><span class="Apple-style-span"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; ">menjar com una truja, i anar regularment a la piscina a nedar.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse;"><br /></span></span></div></span>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-50095912218589913392010-10-03T22:05:00.003+02:002010-10-03T23:24:30.373+02:00S'ha acabat<div style="text-align: center;"><br /></div><div>Per fi sóc a casa. Truco a tothom a qui havia de trucar, repetint una i altra vegada les mateixes frases, fins a tal punt que han perdut el sentit. Ja em perdo en les paraules, ja no sé què he dit a qui ni qui m'ha dit què. L'hora de la vetlla, de la cerimònia, el lloc... amb prou feines sé amb qui parlo. Només penso en acabar la trucada. </div><div>Estic cansada... tant... que no tinc ganes ni de plorar-te. Potser ja ho tenia coll avall, que ens deixaves. I si t'he de dir la veritat, em comforta saber que has marxat de pressa i sense patir, que no t'hem allargat el sofriment, que no has hagut de dependre de cap màquina. </div><div>La Teresa bramava, desesperada. Enfadada amb tu perquè l'has deixada. El seu buit serà més constant, més present a cada racó de la casa. Li faltaràs al llit, al despatx, a la taula... Diu que el Vito jeu tot el dia al llit, damunt del teu pijama, i a les nits es planta al mig del rebedor i t'espera, fins ben entrada la matinada.</div><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi97Kn4xy28wViPZwd7wUOt0XxCYawAehAMbSmYi2d39rn0FlpnfCwZSuq-d0yEuvcEVW0Lkf_O331s8QcIPql4UQ4eOmfCEtS4IqvzlvnXCyz0xsUL96Z73npdAf-JMqGyLiwtitfJ4OGP/s400/papa.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 259px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5523933096584694306" /><div>L'avi no en sap res. Val més així. Ho oblidarà, i tornarà a patir el dol cada cop que li ho recordin, com si fos una nova pèrdua.</div><div> La iaia plora, silenciosa, mentre l'avi no la mira. Ha de fer el cor fort, tot i que és la que té el buit més gran, el dol més fosc. Donaria el què fos per ser al teu lloc, o si més no per poder compartir amb el seu marit aquesta tristesa que se l'empassa. Ja només us tenim a vosaltres dos, ens diu. I torna a plorar, i ens abraça. Tant de bò pogués portar jo la seva càrrega. </div><div>L'Oriol també està molt cansat, i molt preocupat per la iaia. L'ha acompanyat a tot arreu i en tot moment. L'ha consolat, ha sigut qui li ha anat donant les males notícies. I ara necessita treure tota la ràbia i totes les llàgrimes que s'ha anat guardant.</div><div>La mama no diu res. Només pateix per nosaltres, i ens ofereix ajuda una vegada i una altra. </div><div>I jo només necessito descansar. Oblidar-me de tot per uns instants, posar-hi certa distància. Tantes coses a fer i tantes decisions per prendre, han convertit la teva mort en un tràmit, en un cúmul de tasques. En algun moment trobaré les llàgrimes. T'envio un petó i una abraçada, tot i que no crec que siguis enlloc, ni al més enllà, ni al cel, ni en una altra vida. </div><div>Però em sento millor si imagino que em llegeixes, i que et puc dir un altre cop que t'estimo i que encara em fas molta falta. </div><div><br /></div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-44558191986294100762010-10-01T07:42:00.003+02:002010-10-03T11:50:15.979+02:00Mals momentsMira... a la màquina de cafè hi venen caputxì. Deu ser el cafè dels frares.. potser el fan uns monjos caputxins, o és una beguda especial pels d'aquest orde? Sí, sí, ho han escrit així, amb accent obert i tot. Vaig a fer-ne una foto. Ho twittejo? serà irrespectuós? ton pare morint-se i tu escrivint tonteries... com si concentrar-me en el dolor i la tristesa pugués fer-li recuperar la consciència. Total, com a tots els pares, a ell no li agradava veure'm seria, i sempre reia dels meus jocs de paraules. <div>Sort que hi va haver la vaga i et vaig haver de trucar perquè em vinguessis a buscar a plaça Espanya, així t'he vist una última vegada, així tinc ben fresc el teu record, i els dos últims petons... perquè el que t'he donat al llit de l'hospital, podem dir que no conta. No crec que l'hagis notat. </div><div>La Teresa em pregunta si deus entendre el què et diuen estant en coma. Què vols que li digui? que no ho crec? que ens ha dit el metge que el més segur és que sigui mort cerebral? que si el cervell no rutlla la orella no hi sent? Li dic que no ho sé, que hi ha qui hi creu i hi ha qui no hi creu. Què farà sense tu, la pobra? </div><div>Sort que l'Oriol encara és aquí, que va retrassar un dia la seva tornada. Saps què? sí que els hi donen la casa... amb les ganes que tenies de tornar a pujar a Estrasburg a visitar-los, aquesta era l'excusa perfecta. </div><div>Com ho dic als amics? Espero que ens confirmin el diagnòstic? que el desendollin? Perquè espero de tot cor que no es desperti... encara seria pitjor... i ja sóc massa gran per creure en els miracles. </div><div>I com els ho diem als avis? com li diem a la iaia que el seu fill és gairebé mort? Com la convencem que no ho digui a l'avi? que no hi toca prou, que total no se'n recordarà si fa un dia o deu que no el veu, i que podem estalviar-li el mal tràngol. Pobra iaia, ja està molt desgastada: de tants anys de cuidar l'avi ja no li ha quedat temps per cuidar-se a sí mateixa... i ara això, altre cop a ser forta per tots dos, a prendre la decisió... mai no li ha agradat amagar-li res a l'avi, i fins i tot quan li hem dit que hi ha moments que és millor enganyar-lo... ella no ens fa cas.</div><div>Tant se val... no hi pensis més. El què hagi de passar, passarà. Respira fons, dutxa't, i mira endavant. Si més no, dona-li la notícia fent bona cara, perquè si li ho dius plorant, encara serà més gran la desgràcia. </div><div>Per cert, no t'ho deia gaire sovint, però tu ja ho saps: t'estimo, papa. I et trobaré molt a faltar.</div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-14064093829850978002010-07-11T12:59:00.007+02:002010-08-06T00:36:59.925+02:00MiLLoringlix<div align="justify">Aquesta setmana, tindré el privilegi de ser "guest star" al bloc <a href="http://www.milloringlix.blogspot.com/">miLLoringlix</a> d'en Carles Roca. </div><div align="justify">Si encara no el coneixeu, us recomano que hi feu un cop d'ull: És un bloc on hi trobareu consells molt útils per aprendre l'idioma, i petits apunts (nanolliçons) que us ajudaran a completar el vostre vocabulari. El què més m'agrada d'aquest bloc, és que s'hi troben moltes coses que no t'ensenyen a les acadèmies, i que les lliçons són tan curtes, que no se't fan mai pesades. És una manera molt amena de perfeccionar l'anglès. Feu-me cas, i seguiu-lo. No us en penedireu.</div><div align="justify"></div><div align="center"><a href="http://www.facebook.com/home.php?ref=home#!/pages/miLLoringlix/157228895798?v=wall&ref=ts">miLLoringlix al facebook</a></div><div align="center"><a href="http://twitter.com/miLLoringlix">miLLoringlix a twitter</a></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center">Aquí hi podeu trobar la meva <a href="http://milloringlix.blogspot.com/2010/07/la-guest-star-del-mes-de-juliol.html">Presentació</a></div><div align="center">Aquí la primera <a href="http://milloringlix.blogspot.com/2010/07/peanuts.html">nanolliçó</a><br />Aquí la segona <a href="http://milloringlix.blogspot.com/2010/07/algunes-dites-en-angles.html">nanolliçó</a><br />I aquí, el "pun" del <a href="http://milloringlix.blogspot.com/2010/07/dissabtes-pun-intended-little-horse.html">dissabte</a> </div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-65364440626730055752010-06-20T14:18:00.003+02:002010-06-20T14:45:45.763+02:00Dilluns macarrons<div align="justify"><br /></div><div align="justify">Demà al migdia, em faré un plat de macarrons, pararé la taula per dos, al passadís, o al rebedor, i així imaginaré que no sóc a casa i que ets tu qui em convida. Brindaré amb dues copes de vi, i faré unes bones postres. I encabat, aniré a passejar pel parc, i m'explicaré què he fet tots aquests anys: No em retreuré que no hi hagis sigut abans, només m'agraïré que hi siguis ara. Em repetiré que no, que no visc amb ningú, que no tinc parella, que sí, que seria molt bonic, però dependre d'un mateix és també molt agradable.</div><p align="justify"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5484835329040946434" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZk7OzE6OSeERWoqVmFB0LrJV5R6kWK5Spm-KJ-Tuvd-90N26ngLvERtVH5QK46nSqCLmj3KYq-evlON4H47SLJ60U7-1x6T4eyoYucgz5BRDq3yvjcopnkr7uJFrAEjzgZLnDpoHi39tB/s400/macarrons1.jpg" /></p><div align="justify"> Que segueixo sense feina, però no tinc pressa per trobar-ne. No et preocupis per mi. No, no em fan falta diners, gràcies. I a mitja tarda menjaré(m) un gelat. Ja ho sé, no em convé, però ja saps que la meva ànima s'alimenta de cafè i de xocolata.<br />I quan acabi el dia, aniré a dormir, feliç que m'hagis donat peu per inventar un dia tan complert, i contenta que, en el fons, a la meva realitat tampoc li faci falta imaginar-te.</div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-86342268348630271752010-05-18T17:20:00.002+02:002010-05-18T17:26:37.512+02:00La tweetpeli !!!No sabeu què fer dijous dia 20 de maig? teniu inquietuts artístiques i voleu explotar-les? Teniu unes ganes boges de coneixe'm i no sabeu com fer-ho? Doncs obriu-vos un cte. a twitter i <a href="http://tweetpeli.cine.cat/post/598316119/qui-vol-venir-a-la-presentacio-oficial-de-la">apunteu-vos</a> aquest dijous a l'acte de presentació de la <a href="http://tweetpeli.cine.cat/post/601224850/la-tweetpeli-a-btvnoticies-linici-de-tot-plegat">tweetpeli</a>. Una película 100% twittera.<br />Ep, i hi haurà cava i piscolabis. Tot un luju!!!sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-90196405443401942372010-05-14T14:06:00.003+02:002010-05-14T14:19:47.903+02:00No volveré al pozo.Pídeme lo que quieras, que mueva montañas, que cruce medio mundo, que sonría cuando la pena me come las entrañas, que te abrace cuando te sientes solo, que me invente cuentos para animar tus tardes. Pídeme el sol, pídeme la luna. Pero nunca me pidas que me bata por tí, que me pelee, que te defienda. No me exijas que busque en mí el odio para repartirlo en tu nombre. No me pidas que ataque... pues con cada mordisco que dé, estaré mordiendo mi alma. Con cada arañazo que dé, estaré desgarrando mi persona. Esa que tantos años he tardado en construir. Esa que decidió que la guerra no era la solución. No me pidas que te defienda, pues ya no lucho ni mi propia batalla. Hace tiempo decidí rodearme de gente buena, de gente que me quiera, y que me convierta en mejor persona. Si eso me convierte en covarde, no me importa. Sólo deseo que lo comprendas y que puedas estar a mi lado, y huír conmigo de los malos momentos. Y abrazarme, y decirme que aún me quieres. Y guardar tus energías para hacer feliz a quien lo merece, en vez de desperdiciarlas arrojándote al cuello de quienquiera que se cruce en tu camino con ganas de pelea.<br />Si lo que esperas de mí es amor, aquí me tendrás. Siempre. Si esperas que odie por tí, lo siento. No soy yo. No va en mi persona. El odio me metió en el pozo y sólo el amor y la alegría me sacaron de él. No voy a volver a empezar. He aprendido de mis errores, y enfadarme sólo me lleva a un mundo oscuro en el que no quiero vivir. No voy a hundirme en la mierda para sacarte de ella. Te tiendo mi mano desde fuera, por si quieres seguir mi camino. Cuando quieras, cógela.<br />Te sigo esperando.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-43569653805871944102010-05-11T12:19:00.002+02:002010-05-11T12:46:22.032+02:00Gràcies Bob.<div align="justify">Ostres, sembla mentida, però me'n recordo d'haver vist la notícia a la tele. I només tenia 7 anyets! Segurament no sabia ni qui era, en Bob Marley, però suposo que el fet de veure ma tieta amb cara de tristesa em va marcar prou com per recordar aquell moment. </div><div align="justify">I ha passat el temps i ja fa 29 anys d'aquell dia. </div><div align="justify">I la seva música segueix sent un referent per a molts grups, i segueix sent actual, i agradant-me tant o més que el primer dia que la vaig sentir. Per ara, aquestes són les meves preferides, tot i que van variant segons el meu humor.</div><div align="center"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=OFGgbT_VasI">Redemption song</a></div><div align="center"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=Ys6ZOT_eCdM">Don't rock my boat</a></div><div align="center"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=qgWUnuB6quc">Small Axe</a></div><div align="center"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=0AT1X8tpP-w">I know a place</a></div><div align="center"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=_r8HEJojWBs">Natural mystic</a></div><br /><div align="justify">Aquest és el meu petit homenatge a Robert Nesta Marley, que m'ha acompanyat en molts moments de la meva vida, posant la banda sonora a molts instants irrepetibles. </div>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-31395608709521252892010-05-10T17:35:00.002+02:002010-05-10T17:44:11.434+02:00MandraAltre cop, tornar a la vida real. A la complicada, on res no és gratuït. Altre cop a lluitar per trobar una feina, un sou, una estabilitat. Tornar a fer nous amics, tornar a esforçar-me per tenir relacions normals amb gent de tota mena. Fer esport, veure món... Sortir de l'ou, de l'autocompassió i de l'avorriment. No és tan difícil. Només em falta aquella petita empenta que sempre m'ha faltat. Desfer-me de pensaments inútlis: "ja ho faré demà" "Total, tinc molt de temps" "vols dir que els hi cauré bé?" "vols dir que em mereixo aquesta feina?" "No els hi agradaré, més val que no m'arrisqui"<br />Accepto suggeriments per deixar de fotre el dropo. Sí, ja ho sé. Només m'ho he de proposar seriosament. Però potser teniu alguna tècnica, tàctica, truc, trampa, sistema, mètode... que us doni resultat. Tots seran benvinguts.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-64728450020750463572010-04-10T12:15:00.007+02:002010-04-10T14:26:22.652+02:00RecomençantVaig fent maletes. Ara deso un record, ara un somni... aquí en aquest racó encara m'hi cap un desig. Empaqueto bé totes les sensacions viscudes durant aquest últim any. No me'n vull deixar ni una: recordar la història m'evitarà repetir els mateixos errors.<br /><br />Ha estat un any mogut, de batibull de sentiments que lluitaven per sortir a la llum, que m'han enfonsat i que m'han fet lluitar i finalment ressorgir.<br /><br />I he conegut gent disposada a ajudar-me, a trobar aquelles ganes de viure que no sabia on havia desat. Avui, mentre preparo la mudança i deso en maletes roba i records, també faig un repas als pensaments, per llençar els que no em serveixen, per trobar els que em fan somriure, i desar-los allà on els pugui trobar fàcilment quan em facin falta. En aquest calaix, totes les petites felicitats, tots els bons moments, i els regals que he rebut en forma de cançó, paraula amable, dibuix o fotografia. I en aquest calaix, entre cotons, hi deso a tota la gent que m'ha fet recuperar la confiança.<br />Hi sou tots els que m'heu llegit i escrit en el blog, i també la Maria, el Gaizka, la Mauge, el David, l'Ivan, l'Anaïs, el kevin, la Noelia, el Juan, i la Elena. Twitaires tots, que m'han fet creure que valc la pena.<br />Sí, semblo una "miss mundo" donant les gràcies a tot l'univers. Però si una cosa he après, és que dir les coses bones ajuda molt. Al qui les diu, i al qui les escolta.<br />Així doncs, sentiu-vos teletubbi per un dia, (senyors odisfèrics, vostès també) ja ho veureu. Que el món està fet una merda és veritat. Però amb somriures i bones paraules també el podem arreglar, i si no, el farem un xic més agradable.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-37490611578530963412010-04-10T00:30:00.006+02:002010-04-10T00:46:05.522+02:00totes les sortides dignesFa uns quants dies, vaig participar al joc de J.M. Tubau d'escriure una poesia amb el títol "una sortida digna". M'ha fet molta il.lusió arribar a casa, i trobar-me el targetó d'invitació a la presentació virtual del llibre. Us la penjo aquí. Hi esteu tots convidats.<br /><br /><p><a href="http://www.petropolis.cat/"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 447px; DISPLAY: block; HEIGHT: 191px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458271885983639634" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2BTOd4W2oTEN4q2VzldcmiB-kMsLhgPoxvIDnwiGhwLKS52aLeToIR1nJ_0oi-UK-Gp4taa-ShU6rB1DscghZB3zNUzZb00qxUIZ7CKzNVwx7mjprhhNpHa7Ty5qnFJ_MbmdfQJ6O-98P/s400/targetosortides.jpg" /></a></p><p> </p>sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-2815530417730643862010-03-23T00:30:00.001+01:002010-03-23T09:34:45.622+01:00Viatge al passat.Sentir parlar algú que no és de <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1FQJsuhue-E99GX9Jv9CDYhuIMKP86STP_1mk3-WxWBprOf6VgoYDfvWA3JZeyq9-XPAzLUeM8jwi2EVbCtT36K30jksGUwlBW9nNoXgEl44mI672tzaBhqD0aAs-OApu98Zyr_k__ysK/s1600-h/1979+(2).jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 196px; FLOAT: left; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5451744288284083986" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1FQJsuhue-E99GX9Jv9CDYhuIMKP86STP_1mk3-WxWBprOf6VgoYDfvWA3JZeyq9-XPAzLUeM8jwi2EVbCtT36K30jksGUwlBW9nNoXgEl44mI672tzaBhqD0aAs-OApu98Zyr_k__ysK/s200/1979+(2).jpg" /></a>Barcelona, és com respirar aire fresc, com sortir de la ciutat. I em dedico a escoltar-los, intentant endevinar d'ón vénen, què els duu a la ciutat, si hi viuen, si només hi són de pas... I em transporten per instants als seus móns. Però hi ha un accent que se m'endu molt més lluny que els altres. <a href="http://2.bp.blogspot.com/_qi8hbqHA35g/S6h8F7UEZgI/AAAAAAAAAFs/JGDdR_MgKyQ/s1600-h/1979+(2).jpg"></a>Viatjo a la meva infantesa, a totes les vacances que passava a Cantonigròs, en aquella masia dalt d'un turó, allunyada de qualsevol nucli de població, sense més aigua que una aixeta a la cuina, ni televisor, ni tansols vàter. Encara hi havia una comuna. I quina por que em feia seure en aquell forat tan fosc i amb aquell aire tan fred que pujava. El terra era fet de fusta, d'unes bigues immenses entre les quals podíem veure l'estable, on els primers anys encara hi dormien les vaques. I recordo l'estufa de llenya, i la llar de foc on escalfàvem l'aig<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv8dqmvapHHMA71KaQ6FRZRI16TLmljwqciF7szXd-6Rs1fAcZUpMnIT9y-iJS75aksPMVFY_3hn7fRw7B6MWER3k3qhNonrpGkd2SygIBdy5dZJblZ0YJDeQ1gj8b4EQ594MM4D_2g8J9/s1600-h/1983+(2).jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 199px; FLOAT: right; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5451744448205499394" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv8dqmvapHHMA71KaQ6FRZRI16TLmljwqciF7szXd-6Rs1fAcZUpMnIT9y-iJS75aksPMVFY_3hn7fRw7B6MWER3k3qhNonrpGkd2SygIBdy5dZJblZ0YJDeQ1gj8b4EQ594MM4D_2g8J9/s200/1983+(2).jpg" /></a>ua per banyar-nos i on l'Oncle Joan s'adormia cada any mentre coïa les castanyes. També estaven bones, socarrimades. I l'aigua gelada del pou amb la que ens banyàvem quan feia calor. I aquella llet que ens duia el masover, i que quan la bullíem tots volíem el tel per menjar-nos-el amb pa i sucre. I el banc de pedra i ciment de l'entrada on hi havia les nostres mans gravades amb el nom de tots quatre cosins, com si fóssim estrelle<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTR2kT1W5ShdF51rpWwpxY47wzt9AOUqm5C2TiMq9DMo4WnzMUFjEw-n-TrsTAb3DDblVsZ_IQJJ10DZJSoy5OrVrDl5Ucw-DzFTe3MtzZ2avXdhSyAI6UWlmvhfD4XdOsG6Yx3_1YhrGE/s1600-h/1979+(4).jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 188px; FLOAT: left; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5451744292202815986" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTR2kT1W5ShdF51rpWwpxY47wzt9AOUqm5C2TiMq9DMo4WnzMUFjEw-n-TrsTAb3DDblVsZ_IQJJ10DZJSoy5OrVrDl5Ucw-DzFTe3MtzZ2avXdhSyAI6UWlmvhfD4XdOsG6Yx3_1YhrGE/s200/1979+(4).jpg" /></a>s de cinema. Cada cop que sento parlar algú d'Osona, s'obre un calaix d'on en surten desendreçats, tots els records: Imatges de la masovera, la senyora Carme, que ens deixava donar menjar als conills, de ma cosina i jo posant nom als vedells, o veient els nens, més grans, pujar al tractor, fent excursions tots junts, baixant a la font, al rierol, i anant fins al penya-segat per veure, allà al fons, les parets de tavertet... O descobrint les golfes de la casa, plenes de calaixos amb l'aixovar de qui havia viscut anys ha en aquella casa. I el passadís mig amagat que duia a l'ermita, i els pergamins que vem trobar i vem exposar en una de les habitacions de la casa.... i tornàvem a la ciutat feliços i cansats, amb les piles carregades i fent olor de vida salvatge.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-7682052964778891537.post-49146773560330112552010-03-19T00:00:00.006+01:002010-03-18T03:55:59.247+01:00Retalls d'asfaltSempre parlem de la importància de fixar-se en els detalls, d'apreciar les coses que tenim al voltant, d'admirar la bellesa dels objectes i paissatges quotidians... I quan ho fem, la vida té un gust més dolç. Observem el cel emmirallant-se al mar, admirem aquella espurna de color entre tota la grisor d'una ciutat, anem a dinar a aquell restaurant on el temps s'atura... I aprenem a trobar la felicitat en cadascun d'aquests instants. Una felicitat profunda i sincera que ens omple de poesia l'esperit.<br />Molts d'aquests instants se n'han anat a viure entre notícies, articles d'opinió i curiositats als <a href="http://oriolllado.timeout.cat/bloc/">retalls d'asfalt</a> de l'Oriol Lladó. I sempre que hi passo, em fan l'ullet i em regalen una mica de la seva passió de viure.sal i sucrehttp://www.blogger.com/profile/09172075531908807004noreply@blogger.com2