No notes una certa incomoditat, llegint aquest títol? No sents l'impuls irrefrenable de corregir-lo?
Jo sí. I em passa sovint. Es veu que tinc el detector de faltes massa afinat, i m'ofenen tant com els perfums penetrants o els sorolls estridents. I no ho puc evitar: fins i tot corregeixo quan no m'ho demanen.
Ho faig per missatge privat si considero que la teva falta et pot comprometre; directament i fent broma si ets amic o molt conegut; i descaradament i amb sorna, si n’estàs molt de tu mateix, (com un clatellot per fer-te tocar de peus a terra i recordar-te que no ets perfecte). I les reaccions són, normalment, les esperades: en el primer cas agraïment, en el segon insult afectuós, i en el tercer, “escric com em surt dels collons”
Però no em malentenguis: en la gran majoria dels casos, si et corregeixo no t’estic dient que jo en sé més que tu. T'estic dient que tens un moc que et penja, i que potser te’l vols treure, perquè fa lleig. Perquè si porto el jersei al revés, o no li he tret l’etiqueta o he posat una g on hi hauria d’haver una j també vull que m’ho diguis. Ara bé, tothom és ben lliure d'anar amb el nas brut, i fins i tot, si ho vol, amb un vestit nou inexistent.
I saps què? Que potser és veritat, que és un senyal de mala educació, però posats a triar entre la correcció ortogràfica i la correcció política, em quedo amb la primera.
