...

Aturada, la mà alçada, el puny tancat, a dos dits de la teva porta.
Amb por que si truco no em vulguis obrir.
Repasso fets, paraules, gestos, d'aquesta culpa que no sé d'on ve.
Invento raons que et justifiquin. Assajo discursos que no et faré.
Em renyo, abaixo la mà i faig mitja volta.
Si em mereixes, sabràs trobar el camí.

Dol

Anar a retrobar-me amb els teus records allà on encara són vius. I plorar-hi abraçada. I cridar ben fort. I gastar tota la ràbia.
Fins que un dia, quan et pensi, només em quedin somriures.

T'estimo

Teníem tan poc temps, i tantes coses per explicar-nos, que s'anaven atropellant les nostres històries; amb prou feines arribàvem a escoltar-nos. I enmig de tot el batibull, un sentiment que no ha trobat el camí de sortida i que ara ressona dins meu com l'eco del què mai no serà.

 

Destriar el gra de la palla

Tota la vida aniràs destriant qui et convé de qui et fa mal, qui et valora de qui et menysté, per fer-te més fàcil l’existència: per evitar convertir-te en un cínic sense tornar a oferir el teu cor perquè en facin confetti. I tota la vida no serà prou temps. Sempre et deixaràs algú en el calaix equivocat. 

Hortojrafía

No notes una certa incomoditat, llegint aquest títol? No sents l'impuls irrefrenable de corregir-lo?

Jo sí. I em passa sovint. Es veu que tinc el detector de faltes massa afinat, i m'ofenen tant com els perfums penetrants o els sorolls estridents. I no ho puc evitar: fins i tot corregeixo quan no m'ho demanen.

Ho faig per missatge privat si considero que la teva falta et pot comprometre; directament i fent broma si ets amic o molt conegut; i descaradament i amb sorna, si n’estàs molt de tu mateix, (com un clatellot per fer-te tocar de peus a terra i recordar-te que no ets perfecte).  I les reaccions són, normalment, les esperades: en el primer cas agraïment, en el segon insult afectuós, i en el tercer, “escric com em surt dels collons”

Però no em malentenguis: en la gran majoria dels casos, si et corregeixo no t’estic dient que jo en sé més que tu. T'estic dient que tens un moc que et penja, i que potser te’l vols treure, perquè fa lleig. Perquè si porto el jersei al revés, o no li he tret l’etiqueta o he posat una g on hi hauria d’haver una j també vull que m’ho diguis. Ara bé, tothom és ben lliure d'anar amb el nas brut, i fins i tot, si ho vol, amb un vestit nou inexistent.

I saps què? Que potser és veritat, que és un senyal de mala educació,  però posats a triar entre la correcció ortogràfica i la correcció política, em quedo amb la primera. 

...i un dia...

Passes anys somniant en un príncep blau, un heroi o un cop de sort que et treguin de la teva avorrida, trista o monòtona vida. I un dia... t'adones que ets tu la sola persona que pot ajudar-te. I la vida recomença.

Babel

El cos m'envia senyals, per dir-me que no m'escolto. Que no em cuido, que no em faig cas. Però he passat tant temps obviant-lo que ja no parlem la mateixa llengua. No li he deixat més opció que emprar el llenguatge universal: La violència.