Aturada, la mà alçada, el puny tancat, a dos dits de la teva porta.
Amb por que si truco no em vulguis obrir.
Repasso fets, paraules, gestos, d'aquesta culpa que no sé d'on ve.
Invento raons que et justifiquin. Assajo discursos que no et faré.
Em renyo, abaixo la mà i faig mitja volta.
Si em mereixes, sabràs trobar el camí.
Capítulo 96: «Imitación»
Fa 3 anys
Apreciat Senyor,
ResponEliminaPer la present li anunciem una demanda contra el dret a l'honor per part de dues persones que l'han denunciat per insults a les xarxes socials.
Els propers dies rebrà un bureaufax on li comunicarem oficialment l'admissió a tràmit de la querella per part de jutjat num 4 de Barcelona.
El valor de la demanda és de 60.000 euros.
Rebi una salutació.
BUFET D'ADVOCATS CUATRECASAS
Hola. No sóc un senyor. No tinc tita.
ResponEliminaNo t'havia llegit mai i tot d'una buscant la paraula remugant després de regayant (que feia temps no havia sentit)he trobat el teu blog i és una llàstima no el continuïs perquè em ressona dintre i amb ben poc m'has situat davant la porta i he sentit el neguit de la prota. Felicitats. F.X.
ResponElimina