dissabte, 10 d’abril de 2010

Recomençant

Vaig fent maletes. Ara deso un record, ara un somni... aquí en aquest racó encara m'hi cap un desig. Empaqueto bé totes les sensacions viscudes durant aquest últim any. No me'n vull deixar ni una: recordar la història m'evitarà repetir els mateixos errors.

Ha estat un any mogut, de batibull de sentiments que lluitaven per sortir a la llum, que m'han enfonsat i que m'han fet lluitar i finalment ressorgir.

I he conegut gent disposada a ajudar-me, a trobar aquelles ganes de viure que no sabia on havia desat. Avui, mentre preparo la mudança i deso en maletes roba i records, també faig un repas als pensaments, per llençar els que no em serveixen, per trobar els que em fan somriure, i desar-los allà on els pugui trobar fàcilment quan em facin falta. En aquest calaix, totes les petites felicitats, tots els bons moments, i els regals que he rebut en forma de cançó, paraula amable, dibuix o fotografia. I en aquest calaix, entre cotons, hi deso a tota la gent que m'ha fet recuperar la confiança.
Hi sou tots els que m'heu llegit i escrit en el blog, i també la Maria, el Gaizka, la Mauge, el David, l'Ivan, l'Anaïs, el kevin, la Noelia, el Juan, i la Elena. Twitaires tots, que m'han fet creure que valc la pena.
Sí, semblo una "miss mundo" donant les gràcies a tot l'univers. Però si una cosa he après, és que dir les coses bones ajuda molt. Al qui les diu, i al qui les escolta.
Així doncs, sentiu-vos teletubbi per un dia, (senyors odisfèrics, vostès també) ja ho veureu. Que el món està fet una merda és veritat. Però amb somriures i bones paraules també el podem arreglar, i si no, el farem un xic més agradable.

totes les sortides dignes

Fa uns quants dies, vaig participar al joc de J.M. Tubau d'escriure una poesia amb el títol "una sortida digna". M'ha fet molta il.lusió arribar a casa, i trobar-me el targetó d'invitació a la presentació virtual del llibre. Us la penjo aquí. Hi esteu tots convidats.