dimecres, 27 de juliol de 2011

...i un dia...

Passes anys somniant en un príncep blau, un heroi o un cop de sort que et treguin de la teva avorrida, trista o monòtona vida. I un dia... t'adones que ets tu la sola persona que pot ajudar-te. I la vida recomença.

dijous, 14 de juliol de 2011

Babel

El cos m'envia senyals, per dir-me que no m'escolto. Que no em cuido, que no em faig cas. Però he passat tant temps obviant-lo que ja no parlem la mateixa llengua. No li he deixat més opció que emprar el llenguatge universal: La violència.

diumenge, 15 de maig de 2011

Dia de la Noa

Som molt divertits. Els meus amics i jo, ens posem d'acord i escarnim la Noa. Ens ho passem molt bé i això ens fa sentir-nos més forts i valents, perquè riure's dels altres és el què feien els nens grans del cole. I tothom sap que els nens més grans són sempre millors que els altres.
I riem junts, així no ens hem de preocupar dels nostres problemes ni d'intentar millorar com a persones. Perquè mentre hi hagi algú més feble, menys intel·ligent o simplement amb menys sentit del ridícul que nosaltres, seguirem sent millors. I els senyalarem amb el dit mentre riem ben fort, perquè vegin que, a més de ser millors, som feliços.

dimarts, 3 de maig de 2011

boira

Pensaments dispersos. Com tot, últimament. No sé si és bo o dolent, ni tansols sé si em preocupa. Com s’esvaeix l’atenció també se’n van les preocupacions, els problemes, les obligacions... la negligència em fa (m’ajuda a?) oblidar les coses. M’ho miro des d’ un segon pla. Lluny. Potser és això. Sóc lluny. Mai prou a prop com perquè res m’interessi.

Potser m’agradaria ser diferent, però potser no prou com per esforçar-m’hi. O... no em preocupa tant com per pensar-hi gaire. Vull treure’n una conclusió? Ui no, ara no. Potser demà. Vaig a mirar la tele una estona.  

dissabte, 19 de febrer de 2011

Desfibrilafest

Senyors Jèvits que llegiu el meu bloc (que no sou gaires, ni jèvits ni no jèvits) us convoco al festival Desfibrilafest que faran el proper 19 de Març a l' Auditori de l'Espai Jove Les Basses de BCN. Grups d'aquests foscos amb músiques sorolloses i tal...

Aquí els deixo l'enllaç. Siguin tan amables de difondre la paraula... Ho organitza una amiga, i m'agradaria que fos un GRAN èxit. Gràcies.

http://www.fundidoanegro.org/desfibrilafest.html

Ah, no cal dir-ho, jo hi aniré així que acabi la meva jornada laboral (Casumlou, que és justament el dissabte que treballo fins quarts de set)

dilluns, 14 de febrer de 2011

Un concert molt especial.



Foto d'Anna-Isadora Finschback

Gràcies a les recomanacions de Martí Bou, gran melòman i millor persona (o potser és al revés? ara no us ho sabria dir), fa uns quants dies vaig començar a seguir per twitter i facebook a Pep Rius, Abdominable gallina nauseabunda.

Avui he tingut la sort de poder assistir a un concert molt especial, al menjador de la llar gallinàcia, amb la sensació de ser entre amics, tot i estar envoltada de perfectes desconeguts.


El seu fallit intent d'auto-boicot, excusant-se de la seva afonia per culpa del concert d’ahir, i interrompent-se a mig cantar per criticar-se les lletres i els galls, ens l’ha fet més proper, més sincer, més humà. I la seva veu soferta i un pèl castigada ha aconseguit crear silencis absoluts, i arribar-nos ben endins, fins tocar-nos aquells sentiments que teníem amagats.


El fet de ser un concert tan reduït, ens ha permès de participar-hi d'una forma molt directa, fer els cors, comentar el concert fins i tot a mitja cançó, fent-lo riure i fent-li perdre el fil, com si fossim part de la banda.

He rigut molt, m'he emocionat encara més, he sentit cançons precioses amb lletres molt treballades i poc corrents, com la cançó que ens ha presentat com “la que canta la balena quan l'elefant li diu que s'ha enamorat del cargol” o la que va crear basant-se en els sons d’R2D2 i que va sobre la segona cosa més important que mou a les persones al món:  l'avorriment (val a dir que la primera és l'amor).

No us espanteu, que tot i ser un home amb pensaments molt marcians, les lletres són molt d’aquest món.

I del concert m’he endut el bon gust de boca, i la gravació del “bolu” sense editar, amb les interrupcions, les rialles, la tos i els crits del seu fill, i el grinyolar de la cadira just a la cançó que més m’ha agradat de totes. Que per cert, no sé ni com es titula. Jo l’he batejada com “som-hi doncs”, i si un dia en trobo l’enllaç, ja us el penjaré.
Ah, i les fotos de l'Anna-Isadora Fischbach que il·lustren aquest post.
I per si fos poc, quan he arribat a casa, tenia un tuit del Pep, donant-me les gràcies per haver-hi anat.

No es pot demanar més. Compartir moments amb gent com en Pep, que posa passió al què fa, em recorden que la vida, és, malgrat tot, meravellosa.

dijous, 10 de febrer de 2011

Mon pare.

M'ha fet molta il.lusió (i també m'ha fet plorar molt, es clar) rebre una carta del Patufet St Jordi, la meva escola. Ens enviaven a mon germà i a mi l'últim número de la revista de l'escola on dedicaven aquest article a mon pare. M'han donat a conèixer una miqueta més el Toni jove i lluitador que havia sigut mon pare, i m'han fet estimar-lo, si és possible, una miqueta més.
Només volia compartir-ho, perquè ja ho sé que totes les filles pensen que el seu pare és especial. Però és que el meu ho era de veritat. I calia que ho sapiguéssiu.
T'estimo, papa.

dijous, 13 de gener de 2011

Bons propòsits


Vaig tard, però és que me'ls he pensat molt

1. APOSTASIA:
Hi ha moltes raons per apostatar. A mi, la que més em convenç
és el fet de no comptar a les estadístiques com a catòlica, per tal quel'església no pugui demanar diners al govern en nom meu.Així doncs, gràcies a aquesta gent que ens ho posa molt fàcil, m'he acabat de decidir. Aquest any, apostataré.
A veure si amb la col·laboració de tots, aconseguim construïr un país laic.

2. BANCA ÈTICA
Ja fa temps que rodaven per internet diversos "informes" on ens expliquen que
molts bancs fan negocis, directa o indirectament, amb armes.Com que no vull que els meus diners subvencionin res relacionat amb la guerra, he decidit canviar de banc. A més, la banca ètica em garanteix que tots els beneficis s'invertiran en projectes socials, i fins
i tot puc escollir on vull que s'inverteixin els meus diners

3. FOCALITZACIÓ
A un nivell més personal, he decidit concentrar-me una mica més en el meubenestar i creixement interior dedicant més temps a coses que m'ajuden a concentrar-me com el bloc, els llibres i les sèries, i menys temps a les coses que em "dispersen" com twitter i a la TV

4. "DESFOQUITZACIÓ"
Per altra banda, he decidit també centrar-me en el meu decreixement
exterior. Bàsicament, deixar de ser una foca, la qual cosa inclou deixar de
menjar com una truja, i anar regularment a la piscina a nedar.