boira

Pensaments dispersos. Com tot, últimament. No sé si és bo o dolent, ni tansols sé si em preocupa. Com s’esvaeix l’atenció també se’n van les preocupacions, els problemes, les obligacions... la negligència em fa (m’ajuda a?) oblidar les coses. M’ho miro des d’ un segon pla. Lluny. Potser és això. Sóc lluny. Mai prou a prop com perquè res m’interessi.

Potser m’agradaria ser diferent, però potser no prou com per esforçar-m’hi. O... no em preocupa tant com per pensar-hi gaire. Vull treure’n una conclusió? Ui no, ara no. Potser demà. Vaig a mirar la tele una estona.