diumenge, 15 d’abril de 2012

Dol

Anar a retrobar-me amb els teus records allà on encara són vius. I plorar-hi abraçada. I cridar ben fort. I gastar tota la ràbia.
Fins que un dia, quan et pensi, només em quedin somriures.

T'estimo

Teníem tan poc temps, i tantes coses per explicar-nos, que s'anaven atropellant les nostres històries; amb prou feines arribàvem a escoltar-nos. I enmig de tot el batibull, un sentiment que no ha trobat el camí de sortida i que ara ressona dins meu com l'eco del què mai no serà.