diumenge, 15 d’abril del 2012

Dol

Anar a retrobar-me amb els teus records allà on encara són vius. I plorar-hi abraçada. I cridar ben fort. I gastar tota la ràbia.
Fins que un dia, quan et pensi, només em quedin somriures.

5 comentaris:

  1. Amb el teu permís, enviaré aquest text a un amic que el necessita.

    ResponElimina
  2. I tant, tot teu. Però en aquests casos ajuda més una abraçada sincera que totes les paraules del món.

    ResponElimina
  3. L'abraçaré quan ens veiem, malauradament hi ha uns quants kilòmetres pel mig.

    ResponElimina