dissabte, 10 d’abril del 2010

Recomençant

Vaig fent maletes. Ara deso un record, ara un somni... aquí en aquest racó encara m'hi cap un desig. Empaqueto bé totes les sensacions viscudes durant aquest últim any. No me'n vull deixar ni una: recordar la història m'evitarà repetir els mateixos errors.

Ha estat un any mogut, de batibull de sentiments que lluitaven per sortir a la llum, que m'han enfonsat i que m'han fet lluitar i finalment ressorgir.

I he conegut gent disposada a ajudar-me, a trobar aquelles ganes de viure que no sabia on havia desat. Avui, mentre preparo la mudança i deso en maletes roba i records, també faig un repas als pensaments, per llençar els que no em serveixen, per trobar els que em fan somriure, i desar-los allà on els pugui trobar fàcilment quan em facin falta. En aquest calaix, totes les petites felicitats, tots els bons moments, i els regals que he rebut en forma de cançó, paraula amable, dibuix o fotografia. I en aquest calaix, entre cotons, hi deso a tota la gent que m'ha fet recuperar la confiança.
Hi sou tots els que m'heu llegit i escrit en el blog, i també la Maria, el Gaizka, la Mauge, el David, l'Ivan, l'Anaïs, el kevin, la Noelia, el Juan, i la Elena. Twitaires tots, que m'han fet creure que valc la pena.
Sí, semblo una "miss mundo" donant les gràcies a tot l'univers. Però si una cosa he après, és que dir les coses bones ajuda molt. Al qui les diu, i al qui les escolta.
Així doncs, sentiu-vos teletubbi per un dia, (senyors odisfèrics, vostès també) ja ho veureu. Que el món està fet una merda és veritat. Però amb somriures i bones paraules també el podem arreglar, i si no, el farem un xic més agradable.

16 comentaris:

  1. Et mereixes tornar a una Barcelona preciosa, florida per la primavera, per quedar-te i ser-hi feliç. Estic seguríssima de que tot anirà molt bé! Un petó gegant, Mar! Tinc la sensació de que ja quasi et puc trobar a la planta 15... :)

    ResponElimina
  2. Just tornaràs a Barcelona quan més maca està. Encara serà certa
    la dita sobre la font de Canaletes i sempre s'acaba tornant :)

    ResponElimina
  3. Allà on vagis, BON VIATGE!
    Allà on siguis, BONA ESTADA!

    ResponElimina
  4. Jo avui telettubie no gaire, més aviat Coco, el monstre de les galetes... Teletabison,teletabison...No ho he pogut evitar.

    ResponElimina
  5. Tan de bo tothom pensés com tu. "Siempre positivo!!!"

    ResponElimina
  6. @anaïs, @noechan @anònim i @remitjó, gràcies. @maria. dinki linki disi lala y po dinki linki disi lala y poooo. Merda! Ja se m'ha enganxat a mi també.
    @Noa, ai, sí, que bonic seria. Vaig a abraçar uns quants arbres. Jijiji. (em sento happyflower)

    ResponElimina
  7. Bon viatge de tornada.
    M'has fet riure amb lo referent cap als odisfèrics, hehe!

    ResponElimina
  8. @agnès. Gràcies. Me n'alegro d'haver-te fet riure. Crec que està molt bé ser irònic... però l'odisfera s'acosta perillosament al cinisme. De tant en tant hem de treure'ns la disfressa de supercastigadors de l'univers i deixar-nos veure tal com som. Aquest és el meu pensament florsiviolesiromaní del dia. Te'l regalo.

    ResponElimina
  9. Sant Jordi a Barcelona, bon moment.

    ResponElimina
  10. Hauria de dir bentornada, però dic benrecentementconeguda....

    ResponElimina
  11. Què diu de "hippiosa"? Dir les coses bones és tan important com expressar les dolentes. Si vostè se sent bé, o millor dit, si se sent disposada a treure-li el partit a les coses, no se'n privi.
    Bon viatge de tornada a casa i ànims amb la nova etapa.

    ResponElimina
  12. Diuen que la ment humana és el més poderós que hi ha. Si un se sent amb ànims, optimista i exterioritza allò positiu que té al seu voltant hi guanya molt. Ànims!

    ResponElimina
  13. @Josep: Doncs sí, ha estat el millor sant Jordi de la meva vida. Fantàstic!! És el dia que més he trobat a faltar sempre que he sigut lluny de casa.
    @zel: benagraïda.
    @senyor merdevalista: no vol pas adoptar-me? un segon pare m'aniria molt bé. :P
    @albert: gràcies, té tota la raó.

    ResponElimina
  14. Si això no anava amb sorna, jo l'adopto. Seria tot un honor.

    Cuidi's.

    ResponElimina
  15. Mossènyer, m'ha fet molta il.lusió que em vulgueu adoptar. Podeu dir-me per on he de passar per omplir paperassa? Sap quins són els tràmits a fer?
    Ara, pensi-s'ho 2 cops, que el meu complex d'Electra va en augment. M'hauré d'anar a confessar a can bukkakez.

    ResponElimina