Dilluns macarrons

Demà al migdia, em faré un plat de macarrons, pararé la taula per dos, al passadís, o al rebedor, i així imaginaré que no sóc a casa i que ets tu qui em convida. Brindaré amb dues copes de vi, i faré unes bones postres. I encabat, aniré a passejar pel parc, i m'explicaré què he fet tots aquests anys: No em retreuré que no hi hagis sigut abans, només m'agraïré que hi siguis ara. Em repetiré que no, que no visc amb ningú, que no tinc parella, que sí, que seria molt bonic, però dependre d'un mateix és també molt agradable.

Que segueixo sense feina, però no tinc pressa per trobar-ne. No et preocupis per mi. No, no em fan falta diners, gràcies. I a mitja tarda menjaré(m) un gelat. Ja ho sé, no em convé, però ja saps que la meva ànima s'alimenta de cafè i de xocolata.
I quan acabi el dia, aniré a dormir, feliç que m'hagis donat peu per inventar un dia tan complert, i contenta que, en el fons, a la meva realitat tampoc li faci falta imaginar-te.

La tweetpeli !!!

No sabeu què fer dijous dia 20 de maig? teniu inquietuts artístiques i voleu explotar-les? Teniu unes ganes boges de coneixe'm i no sabeu com fer-ho? Doncs obriu-vos un cte. a twitter i apunteu-vos aquest dijous a l'acte de presentació de la tweetpeli. Una película 100% twittera.
Ep, i hi haurà cava i piscolabis. Tot un luju!!!

No volveré al pozo.

Pídeme lo que quieras, que mueva montañas, que cruce medio mundo, que sonría cuando la pena me come las entrañas, que te abrace cuando te sientes solo, que me invente cuentos para animar tus tardes. Pídeme el sol, pídeme la luna. Pero nunca me pidas que me bata por tí, que me pelee, que te defienda. No me exijas que busque en mí el odio para repartirlo en tu nombre. No me pidas que ataque... pues con cada mordisco que dé, estaré mordiendo mi alma. Con cada arañazo que dé, estaré desgarrando mi persona. Esa que tantos años he tardado en construir. Esa que decidió que la guerra no era la solución. No me pidas que te defienda, pues ya no lucho ni mi propia batalla. Hace tiempo decidí rodearme de gente buena, de gente que me quiera, y que me convierta en mejor persona. Si eso me convierte en covarde, no me importa. Sólo deseo que lo comprendas y que puedas estar a mi lado, y huír conmigo de los malos momentos. Y abrazarme, y decirme que aún me quieres. Y guardar tus energías para hacer feliz a quien lo merece, en vez de desperdiciarlas arrojándote al cuello de quienquiera que se cruce en tu camino con ganas de pelea.
Si lo que esperas de mí es amor, aquí me tendrás. Siempre. Si esperas que odie por tí, lo siento. No soy yo. No va en mi persona. El odio me metió en el pozo y sólo el amor y la alegría me sacaron de él. No voy a volver a empezar. He aprendido de mis errores, y enfadarme sólo me lleva a un mundo oscuro en el que no quiero vivir. No voy a hundirme en la mierda para sacarte de ella. Te tiendo mi mano desde fuera, por si quieres seguir mi camino. Cuando quieras, cógela.
Te sigo esperando.

Gràcies Bob.

Ostres, sembla mentida, però me'n recordo d'haver vist la notícia a la tele. I només tenia 7 anyets! Segurament no sabia ni qui era, en Bob Marley, però suposo que el fet de veure ma tieta amb cara de tristesa em va marcar prou com per recordar aquell moment.

I ha passat el temps i ja fa 29 anys d'aquell dia.

I la seva música segueix sent un referent per a molts grups, i segueix sent actual, i agradant-me tant o més que el primer dia que la vaig sentir. Per ara, aquestes són les meves preferides, tot i que van variant segons el meu humor.

Redemption song

Don't rock my boat

Small Axe

I know a place

Natural mystic

Aquest és el meu petit homenatge a Robert Nesta Marley, que m'ha acompanyat en molts moments de la meva vida, posant la banda sonora a molts instants irrepetibles.

Mandra

Altre cop, tornar a la vida real. A la complicada, on res no és gratuït. Altre cop a lluitar per trobar una feina, un sou, una estabilitat. Tornar a fer nous amics, tornar a esforçar-me per tenir relacions normals amb gent de tota mena. Fer esport, veure món... Sortir de l'ou, de l'autocompassió i de l'avorriment. No és tan difícil. Només em falta aquella petita empenta que sempre m'ha faltat. Desfer-me de pensaments inútlis: "ja ho faré demà" "Total, tinc molt de temps" "vols dir que els hi cauré bé?" "vols dir que em mereixo aquesta feina?" "No els hi agradaré, més val que no m'arrisqui"
Accepto suggeriments per deixar de fotre el dropo. Sí, ja ho sé. Només m'ho he de proposar seriosament. Però potser teniu alguna tècnica, tàctica, truc, trampa, sistema, mètode... que us doni resultat. Tots seran benvinguts.

Recomençant

Vaig fent maletes. Ara deso un record, ara un somni... aquí en aquest racó encara m'hi cap un desig. Empaqueto bé totes les sensacions viscudes durant aquest últim any. No me'n vull deixar ni una: recordar la història m'evitarà repetir els mateixos errors.

Ha estat un any mogut, de batibull de sentiments que lluitaven per sortir a la llum, que m'han enfonsat i que m'han fet lluitar i finalment ressorgir.

I he conegut gent disposada a ajudar-me, a trobar aquelles ganes de viure que no sabia on havia desat. Avui, mentre preparo la mudança i deso en maletes roba i records, també faig un repas als pensaments, per llençar els que no em serveixen, per trobar els que em fan somriure, i desar-los allà on els pugui trobar fàcilment quan em facin falta. En aquest calaix, totes les petites felicitats, tots els bons moments, i els regals que he rebut en forma de cançó, paraula amable, dibuix o fotografia. I en aquest calaix, entre cotons, hi deso a tota la gent que m'ha fet recuperar la confiança.
Hi sou tots els que m'heu llegit i escrit en el blog, i també la Maria, el Gaizka, la Mauge, el David, l'Ivan, l'Anaïs, el kevin, la Noelia, el Juan, i la Elena. Twitaires tots, que m'han fet creure que valc la pena.
Sí, semblo una "miss mundo" donant les gràcies a tot l'univers. Però si una cosa he après, és que dir les coses bones ajuda molt. Al qui les diu, i al qui les escolta.
Així doncs, sentiu-vos teletubbi per un dia, (senyors odisfèrics, vostès també) ja ho veureu. Que el món està fet una merda és veritat. Però amb somriures i bones paraules també el podem arreglar, i si no, el farem un xic més agradable.

totes les sortides dignes

Fa uns quants dies, vaig participar al joc de J.M. Tubau d'escriure una poesia amb el títol "una sortida digna". M'ha fet molta il.lusió arribar a casa, i trobar-me el targetó d'invitació a la presentació virtual del llibre. Us la penjo aquí. Hi esteu tots convidats.