Fa gairebé un any que visc a Estrasburg. Vaig venir fugint dels meus problemes que fidelment i contra tots els meus pronòstics m'han seguit fins aquí. I ara, he aconseguit descobrir que el que realment vull és tornar a casa. No torno escaldada per una aventura que no ha funcionat, ni tampoc penedida d'haver-me'n anat. Sino que torno perquè enyoro tantes coses que encara no conec... Perquè llegint-vos, escoltant-vos, veient-vos, he recuperat el somriure, i això m'ha fet tornar-me a sentir viva. He tornat a tenir ganes de tot: de llegir llibres, d'escoltar música, d'anar a concerts... De ser una persona més completa i poder conèixer gent com vosaltres. M'he adonat del molt que estimo la meva terra, la nostra cultura, la nostra llengua, i he vist que em queda molt per aprendre, i ja és un bon motiu per llevar-me cada matí.
És per això que us dono les gràcies. De tot cor.
(a la 2a hora, la competència, BFN, i tots els bloggers que segueixo assíduament)
Capítulo 96: «Imitación»
Fa 3 anys
Viure a Estrasburg sí que deu ser una cagada total! torna a casa dona!
ResponEliminaDesconec de què va la cosa i, per tant, sé que puc pecar d'imprudent en dir-ho, però tinc après que les fugides no donen bons resultats. Els problemes s'han d'encarar, perquè si no, sempre hi seran. Tard o d'hora el passat et troba.
ResponEliminaCelebro que les "rajades" li siguin útils.
I estic amb el Dr. Torni a casa!
Salut.
Penso el mateix.
ResponEliminaEvitar el problema no sol arreglar-lo.
Celebro que tornis casa i que recuperis la felicitat al mateix lloc on vas començar a perdre-la.
Endavant!
@Dr. Muerte, ostres, un comentari gairebé positiu. No me'n se avenir!! Gràcies pel consell.
ResponElimina@Sr. Merdevalista, doncs sí, les rajades cada cop m'ajuden més. Gràcies per seguir escrivint i sobretot per llegir-me.
@Gaby, m'agrada: recuperar la felicitat allà on la vaig començar a perdre. És un bon lema. El tindré present.