Aquest matí quan m'he llevat, ja hi havia unes quatre o cinc persones amb avatars choni i fent servir el hashtag #fotochoni. De mica en mica s'hi ha anat sumant més i més gent, i hem acabat formant una llista d'una vuitantena de persones. El fet de disfressar-se per fer-se una foto ridiculitzant-se a sí mateix ens ha unit a tots en un timeline on la gent ha anat canviant el llenguatge i fotent-se en el paper, deixant anar bestieses dignes de John Cobra i afegint fotos, enllaços a youtube i altres animalades que podrien alimentar l'odisfera durant setmanes. Ha sigut com un dia de carnaval i he "disfrutat" com una enana. I això que els carnavals ja fa anys que em foten molta ronya. Però feia molt de temps que no feia l'idiota com l'he fet durant les últimes 24 hores...El què havia començat amb una vergonya immensa ha anat canviant cap a un "orgullo chonil" que sort que només ha durat un dia, perquè ja em veia comprant-me xandalls brillants i arracades gegants d'or.
Tonteries a part, he guanyat una dotzena de followers als qui també segueixo, i que prometen ser gent molt divertida. I pel record (i l'escarni de tots) ens queda la fantàstica foto de grup que ens ha fet en pixelillo
Riure durant tot el dia m'ha rejovenit tant... vegeu-ne sinó el resultat:
Des d'aquí envio una abraçada a tots aquells qui s'han sentit chonis per un dia i que m'ho han fet passar de puta mare.CHONIPOWAAAAA!!! SOY LOHMEJOREH.
Sal i sucre, un dubte. La foto aquesta és de vostè o... el Tito de Verano Azul?
ResponEliminaSón iguals!
Sr Remitjó, li contestaré el què vaig haver de repetir mil cops quan era petita: QUE SÓC UNA NENAAAAAAAA!!!!
ResponEliminaQuan a TV3 necessitin alguna actriu que faci de choni, t'hi podries presentar i enviar-los això. Contractada segur!
ResponEliminaJo voto que és el Tito de veranoazul! Bonica foto de grup per cert
ResponElimina"¡Pa' no dormí!". I sí, la foto de grup és, senzillament, ÈPICA!
ResponEliminaPer cert, ha decidit prescindir del seu alias i passar al nom real? Seguirà essent així d'ara en endavant?
Sr. Albert, gràcies. Vostè sí que sap destriar el gra de la palla
ResponEliminaSra Tiquismiquis... gràcies per totes dues coses.
Sr. Merdevalista. Oi que sí? som una família de freaks ben avinguts.
No prescindeixo del meu alias... per què ho diu? sal i sucre forever!!
Ets una crac!
ResponElimina@srta. Noa gràcies. Per cert, la salut, bé? Ja s'ha follat el secretari o encara està en els preliminars?
ResponEliminaHo dic perquè a la secció del blog on diu "Sobre mi", apareix vostè amb nom i cognoms. Que no sé si són els seus, però bé...
ResponEliminaSí, sí. Són els meus. I de segon em dic Sanou. Per servir-lo en el que sigui menester. Però sempre hi han sigut, allà. És quan escric comentaris que em surt per defecte el nom de sal i sucre, perquè ho faig des de l'adreça que feia servir pels mailings. I com que és un nom que ja m'agrada... No l'he volgut canviar.
ResponEliminaL'únic que li ha faltat ha estat fer-se la foto des d'un labavo, amb el mirall i el flash de fons.
ResponEliminaGràcies iaia. Per la pròxima ja li demanaré assessorament. Per cert, benvinguda i gràcies per comentar.
ResponElimina