divendres, 19 de març de 2010

Retalls d'asfalt

Sempre parlem de la importància de fixar-se en els detalls, d'apreciar les coses que tenim al voltant, d'admirar la bellesa dels objectes i paissatges quotidians... I quan ho fem, la vida té un gust més dolç. Observem el cel emmirallant-se al mar, admirem aquella espurna de color entre tota la grisor d'una ciutat, anem a dinar a aquell restaurant on el temps s'atura... I aprenem a trobar la felicitat en cadascun d'aquests instants. Una felicitat profunda i sincera que ens omple de poesia l'esperit.
Molts d'aquests instants se n'han anat a viure entre notícies, articles d'opinió i curiositats als retalls d'asfalt de l'Oriol Lladó. I sempre que hi passo, em fan l'ullet i em regalen una mica de la seva passió de viure.

2 comentaris:

  1. Trobo que està bé l'obertura a més públic. I que la gent que et coneix et pugui re-conèixer
    No, no he posat un guionet de més. Per que de vegades coneixem una persona d'una manera, ens movem en la nostra relació amb ella guiats per uns paràmetres que eren vàlids en un moment determinat, i estem convençuts de la correcció de la nostra relació ;i tot d'una resulta que en realitat, això ja no és vàlid, i comencem a"desconèixer" ( paraula inventada) a aquella persona, sovint sense saber-ho. Doncs vet aqui el que penso. De fet penso moltes coses però no fan al cas. Ànim per seguir, voluntat per mantenir, empenta per conquerir i seguretat per demanar.

    ResponElimina
  2. No és que m'amagués, ja saps que sempre m'ha costat obrir-me a la gent que tinc a prop. I tu ho deus saber més que ningú, que és de qui he heretat l'hermetisme. EEEEH?

    ResponElimina