dimecres, 10 de febrer de 2010

Somni.

He fet un gran esforç per renéixer, per reinventar-me, i per trobar la persona que vaig ser abans d'haver-te conegut, però en alguna cosa dec haver fallat. Quan per fi t'oblido, em perdono, i aprenc a viure sense tu... Et somnio. Per on has entrat al meu subconscient? M'havia assegurat d'escombrar tots els racons per foragitar-ne els fantasmes i els mals records. I de sobte, et fiques en els meus somnis i fas que em llevi preguntant-me si t'enyoro. Ja no formes part dels meus projectes. Per què el meu cap s'esforça en recuperar-te? A partir d'ara pensaré amb el cor, que és qui més ha patit i qui menys ganes té de mirar enrera.

2 comentaris:

  1. @anònim: si em coneixes, ja ho deus saber. I si no em coneixes, de què serviria que et digués un nom?

    ResponElimina