dilluns, 22 de febrer de 2010

Un granet més de sorra.

Em sumo també a l'homenatge blocaire a Salvador Espriu

Quan recordes algú, sempre hi ha certes imatges, moments, cançons o records que et venen al cap. Quan sento parlar de Salvador Espriu, els primers pensaments que em venen són aquests dos:

"Les teves tardes a Sinera romandran eternes en l'instant del pensament" (no sé a qui vaig robar aquest fragment de poema, però quan ho trobi, el publicaré sencer)

I l'altre és aquest fragment de "la pell de brau":

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai ha de morir tot un poble
per un home sol:
Recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.


He descobert avui mateix la iniciativa blogaire de retre homenatge, per això no ho faig amb paraules pròpies. No he tingut prou temps.

3 comentaris:

  1. Les paraules d'Espriu, les que ens va deixar són ben vàlides per a l'homenatge.

    Gràcies per participar!

    ResponElimina
  2. L'important del dia d'avui era recordar-lo i tenir-lo present. Una molt bona aportació amb el fragment d'un gran poema!

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt participar d'aquesta iniciativa. I veure com creixia el nombre de participants, ha estat un gustàs.

    @Albert, gràcies. Ja he vist que també hi has participat.

    ResponElimina