dilluns, 1 de febrer de 2010

Una sortida digna

Una sortida digna

un pas endavant

desteranyino la meva ànima

i desenterro el passat

i li planto cara

perquè no em pugui espantar.

Torno a sentir la música

que em corre per la sang

i amb ella reneixo

i em deixo emportar

no lluito amb mi mateixa

ja res no em lliga

ja torno a volar.




Que per què escric una poesia? aquest bloc n'és el culpable.

5 comentaris:

  1. moltes gràcies per participar per primer cop de les meves iniciatives.
    A veure si s'anima força gent i fem un llibre prou digne

    ResponElimina
  2. @Jesús: Gràcies a tu per la proposta. M'ha fet venir ganes de tornar a escriure poesies.

    ResponElimina
  3. Espero que tornar a volar et faci sentir de puta mare. Però vigila l'aterrissatge :-)

    ResponElimina
  4. Bon poema! Renaixent de les cendres, que purifica!

    ResponElimina